Penso en les frontisses ocultes
de la teva porta tancada, a la nit.
Nostàlgiques dels grinyols joiosos
de la teva porta tancada, a la nit.
Nostàlgiques dels grinyols joiosos
del dia, quan la filla corre a agafar
el bus, o el fill torna encaputxat amb
desig silent de jocs vius i captivants.
Si gosés, les donaria una carta petita,
de paper de bíblia i faria sonar, a la
unes exquisides campanades grinyolenques.
