Primícia

Com unes fruites de tardor,
al cor de la nit, unes notes
delicades i el cor se'm bressola.

Aire lent i leu, un trosset de cel,
de caire atemporal. En torn del pianista
un grapat de sorollets. Vida pura, senzilla

tota generositat. No se li veu la cara,
ni se li sent l'alè, els seus dits dibuixen
un paradís en petit: tocinillo de cielo.