Pensant en Obèlix...
Homes d'aram, impertorbables estàtues,
mes homes entremaliats, bromejant baix,
mes homes entremaliats, bromejant baix,
dessota la humana construcció.
Us observo, a distància prudent. No fos
cas que em fotéssiu un sonor mastegot!
Us escolto la xerrameca lenta, grassa,
i no puc dir-ne res. El que es diu abaix,
no surt mai del castell. Només teniu por
de que el cel se us caigui al damunt...