La Lluna mira, pel finestró.
Son pare l'aguanta amb ulls
de poeta. No se n'adona
Son pare l'aguanta amb ulls
de poeta. No se n'adona
la nina, tan absorta com és.
Enveja sana. Ganes moltes
i callades d'incloure's dins
de la sala de joc, de ser llum
discreta, nocturna, per a tanta
mainada ajogassada.
