L'asfalt brilla sota la lluna fulgent.
No tenen por, ni fred. Avancen
No tenen por, ni fred. Avancen
plegats. Escolten Ràdio Arrels.
A poc a poc, l'emissora s'allunya.
Aleshores s'inventen veus i sons
i retroben el somriure de l'amic
Robert, la seva samarreta verda
impecablement planxada sota
la camisa verda. L'humor viu,
la generositat. Són mosqueters
nostres. En verd. Pocs i molts
ja que, en ell, bateguem tots.
© Guillaume Kurlandt
