Al Martí
Encara no ha arribat l'equinocci,
amb bruixes bones i castanyeres,
però ja l'intueix el nen poeta,
a la vora del foc. Foc d'alegria,
ple d'esperances. Roman callat
i somrient. Al costat de la seva
bona estrella, brilla la lluna,
tan callada com ell mateix,
tan esperançada com ell.
