La taula, de fusta clara, és rodona,
i el llibre, minso, d'ales de paper.
i el llibre, minso, d'ales de paper.
El cos s'arrela al moble, el cor
ja vola entre les pàgines. Qui ets,
tu, en aquest instant precís, quan
les parpelles brunes t'entelen el mirar?
T'imagino caminant, cap cot, per frases
llarguíssimes, sense pausa ni descans,
on la tinta té gusta de terra fresca.
