Tan blanc és el sostre. I tan dur.
S'aixequen els braços. O s'arrelen.
S'aixequen els braços. O s'arrelen.
La colla es pinta de somriures.
L'equilibri no pot ser d'un, sinó
de tots junts. Arriba la tardor,
després del clímax del concurset.
Nous reptes, nous horitzons, plaer
infinit, amb la càlida Vilbau, com
un niu de possibles. De probables.
