No les conec, ni les coneixeré, potser.
La vida és tan breu, la donna è mobile.
La vida és tan breu, la donna è mobile.
Em falten el moviment, l'aire expel·lit,
les veus, les mirades del públic atent,
estupefacte, la saliva suspesa. L'hora,
els minuts, els segons aguts s'estripen
com si fossin de cotó o de paper mullat.
Body language?... Big Bang de gestos,
sense els quals, la llengua perilla.
© Fàtima Anglada
