T'han demanat

T'han demanat d'escriure versos,
però no t'han dit ni com, ni on.
Aleshores t'has aixecat i has obert

el calaix del temps, de fusta vella,
inflada i olorosa, d'aquesta que grinyola
quan se l'obre com per espaordir els lladres.

Hi havia ploma bona i tinta violeta, amb gust
amarg d'ulls tancats. Els versos fluïen serens
i no han tornat mai més a demanar-te res.