No tanquis els ulls

No tanquis els ulls, Tania,
que unes papallones de tinta,

pell i amistat, estan vetllant

per tu. El pes vell de la terra

dormilega et voldria estirada,

però et mantens ferma,

amb els ulls ben oberts

i la boca tancada. Silenci.

Qui parla, sóc jo.

© Fleur Fields