De tant en tant, convéalçar el cap i mirar el cel.Ponç Pons, Dillatari
Era una nena celebrada per tot,
l'acollien al Barça, intimava
amb jugadors i periodistes,
guiada per la mà del seu germà
gran. A poc a poc, s'allunyava
de la seva mare. Un dia, aquesta
se li va morir al davant seu.
Li digueren: no pateixis, està en
el cel. No alçà mai més la mirada.
