Un pètal de rosella,
m'ha caigut dins la mà,
vingut del caminoi
on somnien poetes.
m'ha caigut dins la mà,
vingut del caminoi
on somnien poetes.
N'he fet un paperet
per escriure-hi cosetes:
el sabor dels teus llavis,
el frec dels nostres nassos.
Nostàlgia de l'entesa
que no coneix fronteres
y atreu la lluna blanca
sota els nostres llençols.