lundi 20 août 2018

Li agradaria / Elle aimerait

Li agradaria tenir el mar a l'abast de la mà.
Un mar d'escuma, salat i gèlid, o una bassa
tèbia on descansar els seus peus exhausts.

Però es troba al bell mig de les terres càlides,
en una caserna fosca on no canten els grills.
I mentre dorm, s'inventa un mar que li escalfaria

l'ànima i el cos, pendents de tants somnis. I pensa
en una cançó escoltada fa tant de temps: «No trobaràs
la mar; la mar fa temps que va fugir.» Idò...

***


Elle aimerait avoir la mer à portée de la main.
Une mer d'écume, salée et glacée, ou un bassin
tiède où laisser reposer ses pieds épuisés.

Mais elle se trouve en plein cœur des terres chaudes,
dans une caserne sombre où ne chantent pas les grillons.
Et cependant qu'elle dort, elle invente une mer qui lui réchaufferait

l'âme et le corps, suspendus à tant de rêves. Et elle pense
à une chanson entendue il y a si longtemps : «Tu ne trouveras pas la mer ;
la mer, ça fait longtemps qu'elle s'est enfuie.» Et donc...