Caminàrem

Caminàrem ambdós pel rierol
de terra seca, mon fill gran
i jo. Era un dia clar d'agost.

Parlàrem de coses profundes
i de llibres oblidats. A la vora
del caminoi, sentíem com els ocells

preparaven l'envol, sense presses.
De tan seca com era, la terra es feia
de sorra i no tardàrem en embarcar-nos.