Tancats a les fosques, en un pot
de vidre fi, orenga i marduix
esperaven el cor càlid de l'estiu
de vidre fi, orenga i marduix
esperaven el cor càlid de l'estiu
per retrobar la tendra ballada
dels dies, a la vora del camí.
Sense tiges ni arrels, semblava
un somni impossible, mes qui els
havia collit i triat, decidí invertir
el sedàs del temps i els alliberà.
