No callis

No callis, parla'm la llengua del cor,
invita'm al festí dels mots crus i càlids,
guia els meus dits pels teus llavis molls.

Aprendré a poc a poc, com el cabirol salta
bruscament a la vora del poble, fuig i torna,
al dia següent, regalimant d'aigua pura.

M'acompanyarà el fill gran i, ambdós, a recer
de la teva bondat, collirem fruites saboroses i
farem de les paraules noves l'antífona quotidiana.