Una bruixa avorrida

Ha deixat l'escombra i ja no es pentina;
del cotxe atrotinat treu els sons més roncs
abans d'acariciar, cap cot, un petit teclat

de fusta clara. No saluda ningú, els monjos
d'ulls closos i burat fosc se n'allunyen,
castiga els nens entremaliats i menysprea

els adults. Diuen que no es renta mai ni canvia
l'eterna samarreta negra. Nogensmenys, callat
i hipòcrit li he vist una ombra blau clar. Miratge.