Al pedrís. Entre coneguts.
L'home del nord s'hi fica.
Gent de ciutat que, de sobte,
L'home del nord s'hi fica.
Gent de ciutat que, de sobte,
retroba la calor del camp ras.
Nostàlgia de tirants i de gorra
escocesa. Exhaustes, les bicicletes
dormisquegen contra la paret tèbia.
Les generacions es barregen. Treuen
de la nevera orxata glaçada i beuen.
Berenar de tarda amb ambicions vesperals.
El vent bufa sobre el rostoll clar. Bales
rectangulars imiten la ciutat llunyana.
Ben prest, noies i nois s'hi enfilaran
i la humana construcció perillarà. Hores
llargues amb perfum de marduix i orenga.