T'he esperat dies i nits
sense saber que existies.
Quan se'm fugia la son,
sense saber que existies.
Quan se'm fugia la son,
jugava al funàmbul, entre
fulles i fulls, inventant-me
arbres a l'ombra dels llibres.
Si et veia a la cantonada, creia
que un follet verd es reia de mi
i, quan em perseguia la set, corria
per tota la casa, espantat pel silenci
de la meva veu resseca. T'inventava,
sense parar. I un bon dia em vas despertar.
de la meva veu resseca. T'inventava,
sense parar. I un bon dia em vas despertar.