Lectures a la tarda

Han deixat el banc de fusta vella
i s'han assegut plegats al terra nu.
Concentrats llegeixen, mentre descansa

el cafè fort del migdia. Hores llargues,
insubstituïbles. Més tard els cridaran
els camins olorosos amb la cantarella

dels ocells analfabets. Se'ls dibuixen
mons distints i semblants. A les fosques,
la narradora i el poeta escriuran. Silents.