La núvia s'està pentinant,
lentament, amb posat de sirena.
Pensa en l'estimat, tan lluny,
lentament, amb posat de sirena.
Pensa en l'estimat, tan lluny,
tan bell, retrobat al llit
de l'Hérault fa mig segle,
i enfonsat en el fang com
si volgués de la terra esperar
un miracle. Protegint-se del sol
i de la terra seca, la núvia imagina
ja que les seves cames verges s'uneixen
en una maragda de mil escates. Però
l'Efeb tarda en allunyar-se d'Agde
i li entren vergonyes de marí solter.
Si sabés el desig de la sirena miraclera
ho deixaria tot i a la Bassa s'hi casaria.
