A l'ombra del til·ler

Hem deixat els llibres i el vell banc trencat.
En abraçar el camp per entre fulles i herbes,
ens torna la consciència del temps que passa

i de les estacions fugisseres. Ben aviat,
les bales desplegades acolliran el bestiar 
fredolic i les passes solitàries cruixiran

pel rostoll engebrat. Aleshores, al lluny 
del lluny, encendrem la llar de foc i menjarem
castanyes, tot recordant els feliços dies miraclers.