una capsa grossa i dura,
tancada pels teus frecs
i oberta a l'avenir. No
li donis cap nom, que els noms
són mentiders i assequen
la llengua. No me l'enduré.
Tancaré els ulls i la tindré
present. Fins que ens enlairem...
Vint-i-nou nits a Sant Petersburg en trenta-dos capítols. Un llibre prim i dens que combina elements de bildungsroman, novel·la d'enigma i al·legoria.
Coincideixen dos joves estudiants catalans a la ciutat de Dostoievski amb motiu d'un curset de rus dedicat essencialment als verbs de moviment. El duet fa pensar en els dependents del film Tapas del José Corbacho. Mentre l'un -el Roger- és reflexiu i inquiet, l'altre -l'Àlex- s'inventa relacions íntimes amb veïnetes de la residència.
Arran d'una trompada tan violenta com inesperada amb un personatge sulfurós -el Serguei alias Vladimir-, l'Àlex entrarà dins una veritable maquinació eròtico-sexual abans de baixar als inferns orgíacs i de tornar a la vida anterior després d'un terratrèmol tan al·legóric com narrativament real.
Dues-centes pàgines que es llegeixen d'una tirada. Bon ritme, narració precisa, estil concís i eficaç.
Precipiteu-vos-hi...lentament.
Jordi Ubach, Vint-i-nou nits a Sant-Petersburg, 96 EDITIONS, 2019, ISBN 978-84-17213-56-5
Érase una vez una niña tan rubia y amable que los muchos lobos de la plana del Rosselló andaban buscándola por todas partes para zampársela. Ahora bien, un día de enero de 1622, la niña decidió traer unos quesos de Normandía a sus tíos, y no a la tatarabuela que se había encerrado por miedo a unas enfermedades incompatibles con el consumo de productos lácteos. Lo cierto es que sabía que tendría que cruzar una dehesa yerma sin principio ni fin. Y sabía también que, por muy deseosos que fueran los lobos, eran estúpidos y no se fijarían más que en una caperucita roja. Así que se vistió y se calzó de negro y ¡zas! de los lobos feroces huyó.