Si els teus llavis fossin dunes,
hi caminaria de la nit a l'alba
olorant el tacte suau de la corba,
hi caminaria de la nit a l'alba
olorant el tacte suau de la corba,
a la llum salobre de la lluna.
Quan vingués de sobte la humitat
crua, m'estiraria i tancaria
els ulls, tan corbs com l'astre
pàl·lid i l'oval dolç de ta boca.
Si els teus llavis fossin dunes...