Tanca els ulls
i torna al mar.
i torna al mar.
No escoltis mai
els gelosos vils
que et diran prest
que el mar no existeix
o que no el trobaràs mai.
El mar és dintre teu, ferm,
enrivetat de petxines
i espès de febres sobtades.
Deixa'l parlar, deixa'l contar
les teves històries oblidades,
deixades de la mà de Déu, vora
el camí aspre, i revífa-les amb
la mirada i la veu, sobretot la veu,
pur mar tancat de sons inesborrables.
