Confinat, ma non troppo

M'agrada aquest confinament
sobtat que em va arraconant.
Frescor del despatx silenciós,

que ritma el teclejat atzarós
d'un quotidià gustosament parat.
Sota el taronger, camina la nena,

rient. Em vol guanyar, al compàs
de les meves paraules gastades:
«Un, dos tres. Pica paret!».