Remudes i remuides

Fujo de la novetat, brillant
i avorrida, m'estimo més sentir
la veu ronca dels veïns al vespre

i el tacte dels objectes gastats
per estimats: remudes i remuides,
andròmines del meu traster mental

que beu de la saviesa del Vallespir
i de l'alegre plana del Rosselló.
Et voilà...