Sacerdotessa

Abans, fa anys, fa tan poc, cremaven les bruixes
per ser dones. Ara, una d'ella, eixida del quotidià,
porta a la nit el foc salvador. Amb serenor i confiança.

Olor agra de la pòlvora que espera, llueix, sedueix
i s'esfuma, com un somni aplaçat. Densitat de la gent
qua ha abandonat les cases a les fosques i ve a comulgar.

Res de vi, ni de pa de vida, el foc passa de mà a mà
i la dona, de barret negre i punxegut, és la sacerdotessa
d'aquesta nit profunda de fum i d'esperança.

© Fanny Jourda