Quin caminoi pedregós és el dels versos
impresos, sembrat de ganxos negres afilats.
impresos, sembrat de ganxos negres afilats.
I quin goig el de la veu que hi balla, lliure,
sense por de quedar-hi atrapada.
La veu que recita veu més enllà dels gargots
i retroba els climes del poeta mussitant.