Dits, dígits, digitals...
La mà balla pel full blanc
i no s'atura abans de cridar
la primavera sucosa, d'entre
les fulles músties de tardor.
Un, dos, tres, mil... No paris,
Erika, que la fusta adormida
de la taula, òrfena del bosc,
te n'estarà ben agraïda.
© Amandine
