Qui ho hauria dit...,
que en tornar de Sant Genís
amb l'esquena trencada
per aprendre tant i tant
d'aquests jovenets,
que en tornar de Sant Genís
amb l'esquena trencada
per aprendre tant i tant
d'aquests jovenets,
em trobaria llegint i
assaborint llur revista
de fotocòpies plegades
i grapades com se feia
abans. Quan era jovenet.
I m'he llegit aquest 107
Arreplegator sense set,
mes amb gana. Si, com diu
en Xinu, el cel no té sostres,
amb "s" plural de sorpreses,
sabor, sensualitat i no pas de
sequedat o solitud, aquests
universitaris de molta soca
nos han obert les portes
d'un paradís petit. D'un Verd
paradís, com el d'en Max Rouquette,
on aprendrem i gaudirem sense treva.
A Sant Genís, Bao o Barcelona...
Riberal! Riberal! Riberal! Riberal!
Riberal! Riberal! Riberal! Riberal!
