Dues pantalles obertes. Dues pestanyes somrient.
com una picada d'ullet de les tradicions al lector
apassionat. Ja les tinc gravades en mi. Per sempre.
La lectura, la descoberta i, després, a poc a poc,
la lenta redacció. L'amic David no ha tingut temps
de traduir-les a la nostra llengua de cor.
Ho farem, tots, com un homenatge en petit. Escrit
o parlat, viscut i memoritzat. Dues pantalles nobles
que el meu cor que conservarà obertes. Per sempre.
