Gurb

A ma mare, en la llunyania...

Vaig ser tantes vegades
aquell home distret
que mai no la trucava.
M'estimava millor

abraçar-la al seu pis.
I quan, des de la llunyania,
la trucava a vegades,
gentilment em deia:

Que tal, Gurb, com estàs?
recordant el Mendoza
amb el seu llibre prim
i tantes coses nostres...