Atzabeja i avellana
al fons dels seus ulls negres
treuen a la sirena
el mar original.
És sirena de terra
sens costa ni coral,
la dama escabellada
d'un monestir ocult.
M'han dit que al migdia,
en comptes del dinar,
prepara uns llargs capítols
sense heroi ni heroïna.
És senyora dels pobres,
dels bons i dels humils,
la gentil escriptora
de mirada profunda.
