Sense nom la placeta

Sense nom la placeta
amb passat i present.
El cel del Guinardó
reflectit en el terra.

Fa molts anys hi tocaren,
per la festa major,
unes quantes sardanes
d'uns músics guinardencs.

D'entre les quatre o cinc,
en recordo una bella,
de compàs delicat,
dedicada a l'amor.

A l'amor de ma vida,
que encara era petita.
Belluguet era el nom
de la sardana viva.

Ara el belluguet es mou,
entre records del pare,
cap al pis de la mare
que ben prest llogaran.

© Roser Blàzquez Gómez