Realitat

Veles blanques de la pell
que claregeu a les fosques,
parleu-me de l'estimada
i dels seus somnis reals.

Car la son és una platja
de sorra fina i de gel
on imperen els vaixells
de remota realitat.

Veles blanques de la pell,
tendres carícies de veu,
no dubteu en despertar-me
de l'obscura nit sens ella.