És el sol del Soler,
un sol de parets blanques
i pantalles de llum.
un sol de parets blanques
i pantalles de llum.
L'acollida de quatre
periodistes sencers
a uns mainatges vius.
Comença la sessió,
reciten els alumnes,
sense por ni frisança.
L'Albert els va guiant,
la Paula teclejant,
la Cléophée mirant
i l'Enric esmorzant.
Bona gent del Soler,
d'emissora arrelada
i d'inquietuds perennes.
Se n'han anat els nens
cap al bus invisible
que els farà esperar.
Al seu cor la batuta
dels dits dels tècnics nous
que ja saben gravar.
