Mirant cap a l'Albera,
mirant a la frontera,
i pensant en el sud
on neixen els poemes.
Mirant el meu mirall
del llac de Sant Martí,
ja veig com van florint
els mots de la frontera.
És aigua sense sal
tranquil·lament gelosa
de l'aigua del Racó
on viu el seu amor.
M'agraden els miralls
plens d'amors inconfessos.
Els sento murmurar
al cau del meu escrit.
