Un vaixell de cotó,
un vaixell de llençols,
per preparar l’hivern
al final de l’estiu.
Un vaixell de mots tendres,
un vaixell de paraules
per adornar les nits
amb ensomnis sobtats.
Un vaixell de caoba
com un moble secret
per tancar-hi les cartes
que mai no ens escriurem.
