Enyor

De l'enyorança, treu-te les ales
de l'amena semblança, i vine nu,
enyor, amb aquest aire final que

crida l'ull però no pas l'orella.
No passis desapercebut i deixa, en
l'aire, la delicada flaire del temps

passat plegats, a prop d'una basseta
tendra i d'unes carlines enrojolades,
car, sense tu, mon cor no bategaria.