Un soroll de cadires a la sala tan
blanca d'un cinema de Maó. Fosquet.
blanca d'un cinema de Maó. Fosquet.
Sessió doble. Poca gent. He vingut
amb els cosins, en Gerard, en Potxolo,
per veure l'Adjani en gran. Ens avorrim
davant del NoDo. Inhàbil, he fet caure
les cadires velles i riem tots tres.
Aleshores jo no sabia que ja t'obries
al món i que un dia, per cridar-te
l'atenció, faria caure noves cadires.
