Una noia esquerrana

Cap cot, minuciosa, la veig treballar.
Corre l'or fos entre els dits menuts
i l'os de sípia, silent, li fa l'ullet.

L'agafa amb la mà dreta i el treballa
amb l'esquerra. Astorat, l'os tremola,
mes la noia l'invita a ballar, amb dits

segurs. Passen hores. En un racó del
taller, una joia, discretament, xerra
amb una altra: el joier és joiera, ja...