Un despertar, de nit,
sense esma ni cap por,
un buit blanc que,
sense esma ni cap por,
un buit blanc que,
a poc a poc es va omplint
de records, pròxims o tan
tendrament allunyats.
Un passeig de confidències,
caminant sobre es còdol de
Sa Pedrera d'Es Pujol amb
s'amic indispensable. Un sofà
clar, davant d'una llar encesa
entre neu i noguera, enmig
d'una terra d'amor per descobrir
lentament i assaborir llargament,
mentre la son se me l'està desdibuixant.
