De parets emblanquinades
amb xoc i cor verd de mel·la,
enyorada pel moix Toribio
que es manté immòbil devora es
lloc, sa caseta vibra al son
de Chopin. Amors llunyans i vers,
a Berlin o Moià. A poc a poc, sa llar
s'adorm i mos deixa bocabadats, somniant
amb s'emperadriu zenital des vermut bo.
