En Joanet des vespres

Paraules fugisseres i vives
com un rierol de Cerdanya
al sortir de s'hivern.

Acluca els ulls en Joan rere
ses ulleres entelades per sa
mascareta de cristall flac

i torna a córrer pels carrers
buits i sonors de sa ciutat
vella, en Joanot de calces

curtes i ulls ben oberts. Anys
seixanta de biblioteques gelades
i forns olorosos. Més enllà des

mar fosc, en Lacan pronunciaua
lliçons sobre sa llengo i es cos.
A Menorca, bategava un cor lliure.