La casa del Panqui

Al fons d'un carreró,
una casa petita,
inspirant la cançó
d'un cor que s'hi delita.

Una llar en silenci,
un sofà d'erugueta,
la crida del destí
i de nit la sopeta.

Allà viu mon amor,
els fills i els amics,
un animal en or
amb pentinat de rics.

Si amb paper jo pogués
creuar la línia fosca,
al matí em tindrien
fins al moll de la nit.