Pensant en Pau i Joan F.
M'agrada passejar lentament per la platja,
sentir com s'enfonsen els meus peus nus
dins la sorra seca o molla. Sorra silent.
Unitat groguenca, feta de bocins, retalls
de vides passades: roques, petxines, closca
de qualque cranc agosarat, abandonant la mar
serena. Però m'agrada encara més passejar-me
per l'ample passeig dels coneguts estirats.
Sencers tots, amb llur somriure, llur veu
llur saviesa. Biblioteca ensorrada de cop,
i que, maldestrament, avui, amb plors als dits,
m'esforço en aixecar, davant dels vostres ulls.
