Nocturn baotenc

Cadires desaparellades, el pàrquing fosc
com a terrassa improvisada a la mitja nit
i el rotlle d'amics, espontani, lent, joiós.

Tenen nom i cara. Hi ha el Jean-Louis, la Karine,
el Santi, el Guillaume, l'Angélique, l'Alícia, l'Hervé,
i, prenent la foto, un servidor. Mots i més mots,

la cantarella dels sons i dels sentiments, velles
històries compartides, generositat nua i presència
callada dels absents de la colla.