La veu de l'Oriol

Nostàlgia tancada a la foscor
d'un armari encastat, i que mans
afanyoses despleguen i llegeixen.

L'Oriol ja no hi és, però la seva veu
sorgeix d'entre les línies blavenques
com al mig del bosc se sent, de cop,

el frec groguenc de la cua pressosa
d'un oriol extraviat. Moments lents
i fugissers. La lectura no pot esperar.